Si la Inspecció es presenta sense avís previ i no compleix determinats requisits, l'obligat tributari podrà denegar-li l'accés:

En el cas de persones jurídiques, el concepte de domicili “constitucionalment protegit” arriba als espais físics indispensables per desenvolupar l'activitat sense intromissions alienes; és a dir, allà on es trobin la comptabilitat, els llibres registres, els ordinadors i els arxius informàtics que serveixen per dirigir i gestionar l'empresa.

Informació.

L'obligat tributari també té dret que se li informi, a l'inici de la revisió, sobre la naturalesa i l'abast de la mateixa, així com dels seus drets i obligacions en el curs de les actuacions inspectores [LGT, art. 34].

Aquest dret es considera respectat si en la comunicació dinspecció consten els conceptes i exercicis que es revisaran i sindica labast de la comprovació (general o parcial). La comunicació també ha d'incorporar un annex en què apareguin detallats tots els drets i les obligacions de l'obligat tributari.

Inspector en cap. Durant la inspecció, l'obligat tributari es relaciona amb el subinspector o l'inspector actuaris. Però en qualsevol moment poden sol·licitar una entrevista amb el cap d'equip, ja que aquest és el funcionari sota la responsabilitat del qual es tramita el procediment (LGT, art.f1.)

L'obligat té dret a ésser tractat amb respecte i consideració [LGT, art. 4], pot promoure la recusació d'un funcionari si considera que no serà imparcial o que el pot perjudicar. La recusació s'ha de fonamentar en algun dels motius següents:

No es considera que l'inspector tingui un interès personal en l'assumpte quan hagi de percebre incentius en funció del resultat de l'expedient.

Si la recusació és rebutjada, no hi ha cap impugnació. Això no obstant, es pot esgrimir aquesta situació en la impugnació de les actes finals i els recursos subsegüents, que podrien considerar la nul·litat de les actuacions.

Abast. Els inspeccionats poden actuar per mitjà de representant, amb què s'entenen les successives actuacions administratives, llevat de manifestació expressa en contra [LGT, art. 46.1]. En general, la pròpia Inspecció facilita un document amb què atorgar la representació a l'assessor, encara que l'obligat pot imposar algunes limitacions (per exemple, que la representació no arriba a la signatura de les actes, o que el representant no queda autoritzat a renunciar-hi drets que són de l'obligat tributari, o que, en l'exercici de la seva representació, no podrà reconèixer un deute tributari superior al declarat).

Davant d'una incorrecta actuació del representant, és possible nomenar-ne un de nou en qualsevol moment. Si és el representant qui renuncia, aquesta renúncia no té efectes davant de la Inspecció fins que s'acrediti que ha estat comunicada de forma fefaent al contribuent representat.

Desenvolupament normal. La inspecció s'ha de desenvolupar de manera que es pertorbi el mínim possible el desenvolupament normal de les activitats laborals o econòmiques de l'obligat [LGT, art. 34]. A més, les persones amb discapacitat o mobilitat reduïda tenen dret que la inspecció es desenvolupi al lloc més apropiat per a elles.

La Inspecció podrà accedir a la comptabilitat principal i auxiliar, inclosos els arxius informàtics. També podrà sol·licitar llibres, factures, correspondència, documents i la resta de justificants concernents a l'activitat econòmica. Però si algun dels documents requerits ja es troba en poder de l'Administració (per qualsevol motiu), l'afectat es pot oposar al lliurament [LGT, art. 34].

En diligència. L'obligat té dret que les seves manifestacions amb rellevància tributària siguin recollides a les diligències esteses durant la inspecció. A través de les diligències, els inspectors recullen per escrit tot allò que succeeix al llarg del procediment inspector, i se n'estenen tantes com actuacions es realitzin.

Tenen naturalesa de document públic i, per tant, els fets manifestats o acceptats s'hi presumeixen certs [LGT, art. 107].

Les liquidacions finals es recolliran a les actes, i no a les diligències. Però les actes es basaran en el contingut de les diligències, per la qual cosa és molt important que, al final de cada actuació Inspectora, el contingut sigui llegit i revisat (especialment si s'han abocat manifestacions), assegurant-se que l'inspector ho recull tot fidelment a la diligència.

En qualsevol moment. L'obligat tributari podrà sol·licitar en qualsevol moment en quin estat es troba el procediment [LGT, art. 34.e]. Per exemple, si aparentment la inspecció està paralitzada però en realitat està fent actuacions amb tercers, l'obligat tributari podrà conèixer aquest tràmit.

Previ a les actes. L'obligat tributari té dret a ser escoltat amb caràcter previ a la signatura de les actes de conformitat o disconformitat, tràmit en què pot accedir a l'expedient administratiu (que inclou tots els elements de prova en poder de la Inspecció i tots els informes que hi hagi emesos altres òrgans). També té dret a formular al·legacions ia aportar documents amb caràcter previ a la signatura de les actes, perquè siguin tinguts en compte per la Inspecció en redactar la proposta de resolució corresponent [LGT, art. 34.1].

Així mateix, té dret a presentar al·legacions després de la signatura de l'acta (proposta de liquidació) [LGT, art.157.3].

En el tràmit d'audiència previ a la signatura de les actes, l'obligat té dret a obtenir còpia (a costa seva) dels documents que integrin l'expedient administratiu en el tràmit de posada de manifest [LGT, art. i.sj. Aquest dret només pot ser limitat si aquests documents afecten interessos de tercers o la intimitat daltres persones, o quan així ho disposi la normativa vigent.

L'existència de l'expedient electrònic d'inspecció permet aquesta obtenció a través del web de l'AEAT, mitjançant una clau que es lliura a l'obligat tributari [RGIT. art. 95,4).

Dades. L'obligat tributari també té dret que es mantingui el caràcter reservat de tota la informació relacionada amb la persona o l'empresa, tant si l'ha facilitat ell directament com si Hisenda l'ha obtingut de tercers. Aquestes dades no poden ser cedides a tercers, llevat dels supòsits previstos a la llei (col·laboració amb òrgans jurisdiccionals o altres administracions públiques en la lluita contra el delicte fiscal i contra el frau en l'obtenció d'ajudes o subvencions).

Hisenda no pot obligar una persona a cedir a una altra, dades amb rellevància fiscal.

Deixeu-nos algun comentari o consulta. Gràcies